El plaer de comprendre

Vídeos explicatius: L’immens plaer de comprendre

El plaer del cervell en comprendre és similar al que produeix l’opi

Cada vegada que el cervell comprèn alguna cosa una descàrrega de endorfines recompensa a les nostres neurones amb una dosi de plaer similar al que provoca l’opi. Un estudi de l’any 2.006 del Dr. Irving Biederman, publicat en la revista American Scientist, va arribar a aquesta sorprenent conclusió: No hi ha major plaer per al cervell que comprendre. I aquest plaer és similar al que produeixen els opiacis. Curiosament, i aquesta és la part que més ens interessa aquí, és la informació visual la que millor activa les parts del cervell associades amb el plaer i la recompensa. La nostra afició per les pantalles de televisió, els reproductors de DVD, el cinema… la nostra afició a les imatges, en definitiva, és conseqüència del nostre desig d’obtenir plaer a través de l’estimulació visual.

Carnívors, herbívors i infòvors

Però comencem pel principi: l’ésser humà té una set innata d’informació. Estem dissenyats per ser “infòvors”. Evidentment, el comportament infòvor s’activa només quan altres motivacions més bàsiques, com per exemple la d’alimentació, estan cobertes. Però el sistema infòvor és molt important per motius evolutius i antropològics i té com a objectiu maximitzar la velocitat a la qual s’adquireixen coneixements encara que no tinguem una necessitat immediata d’ells. Els coneixements obtinguts ja tindran algun valor pràctic en el futur.

Si el comportament infòvor és tan valuós per a la nostra espècie, un esperaria que el cervell tingui mecanismes cel·lulars i moleculars que afavoreixin l’adquisició d’informació. Doncs bé, Irving Biederman va identificar un sistema d’aquest tipus, una xarxa de recompenses basada en els opioides naturals del cervell.

Mirror neurons
Mirror neurons

Les endorfines, les responsables del plaer

Les endorfines (el nom ve de “endogenous morphines”) són pèptids opioides endogens, és a dir, produïts pel propi organisme. S’originen en la glàndula pituïtària i l’hipotàlem durant l’exercici físic, l’excitació, el dolor, el consum d’aliments picants o el consum de xocolata, l’enamorament i l’orgasme, i són similars als opiacis en el seu efecte analgèsic i de sensació de benestar. No és sorprenent que les zones del cervell sensibles a les endorfines estiguin generalment localitzades en parts del sistema nerviós central que estan implicades en la modulació del dolor i la recompensa.

Però el que sí és sorprenent és que la sensibilitat a les endorfines s’ha descobert també en una zona de l’escorça cerebral que està involucrada en el processament de la informació visual, la denominada via visual ventral (“ventral visual pathway”). En la seva investigació, Irving Biederman demostra mitjançant Ressonància Magnètica que els estímuls visuals provoquen una major activitat neuronal en aquesta àrea i, per tant, un major alliberament de endorfines i un augment de l’estimulació.

Sorprenent.

I apassionant, no creus?

Ara qualsevol pot entendre l’èxit dels vídeos explicatius i les infografies

Quina conclusió es pot treure d’aquest descobriment? Sens dubte, moltes, però des del punt de vista del Màrqueting de Continguts, una de definitiva que a ningú se li pot escapar: els continguts visuals són una eina imprescindible per transmetre informació de forma efectiva perquè el cervell humà està genèticament dissenyat per preferir-los. Simplement li produeixen plaer. Podíem intuir-ho, però ara tenim la confirmació científica.

Et deixem amb un vídeo explicatiu que esperem confirmi la teoria del Dr. Biederman i et produeixi un cert plaer.

 

 

Categorías: Video explicatiu

Comments 0

Leave a Reply:

Pin It on Pinterest

Share This